|
 |
| EL FERROCARRIL DE MOLLET A CALDES DE MONTBUI |
 |
| Els antecedents |
| Durant la primera meitat del segle XIX era molt popular, a Barcelona i pel Vallès, un personatge anomenat amb el nom d'En Met de Moià. Aquest era traginer igual que el seu pare i el seu avi ho havien estat. |
|
| Era un home murri i aventurer que durant la Guerra Carlina feia el mateix paper als dos bàndols i va aconseguir dos passaports per tal que no l'amoïnessin, un de cada part. El Govern el creia de la seva part, i en Savalls (general carlí) el tenia com a afecte a la causa carlina.
Acabada la guerra i encara fent de traginer, va muntar un servei amb tartana entre Barcelona, Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, entre altres llocs.
Pel que sembla, aquesta és la primera notícia que es té d'un servei públic de transport a la comarca. És clar que també passaven galeres o diligències fins a Caldes de Montbui. Al 1840, és la època en que Caldes de Montbui era la primera estació termal de Catalunya i la segona d'Espanya, amb vuit balnearis i dos hospitals que allotjaven entre 12000 a 14000 persones. Aquet mateix any la reina Isabel II i la seva mare Maria Cristina, van utilitzar aquestes aigües al balneari Rius.
El 1844, la reina i sa mare van tornar a Caldes de Montbui. A més s'hi allotjaven persones de l'alta aristocràcia, marquesos, governadors, etc. |
|
 |
|
|
| El 1846, Caldes de Montbui intentava pujar al carro del progrés amb petites fàbriques d'aiguardents, filats de llana, de cotó, estams, panys, etc. Algunes d'aquestes fàbriques, de caire familiar ja funcionaven als inicis del segle XIX.
En aquell temps, l'any 1849, l'únic sistema de comunicació amb Caldes de Montbui eren unes diligències que la unien amb Barcelona. Davant del "Mesón del Vallès, a la plaza de San Agustín" de Barcelona, sortia diàriament un òmnibus a Caldes de Montbui, Granollers, Sentmenat i Sabadell
A la dècada de 1850 es presenta un intent molt seriós d'industrialització de la vila de Caldes de Montbui per part de forasters que intentaven tirar endavant fàbriques com a Terrassa i Sabadell. Aquest impuls es va frustrar dons aquestes fàbriques van tenir una vida molt curta. |
|
 |
|
|
Caldes de Montbui, es trobava doncs,en un període d'expansió per les noves indústries que s'instal·len i l'augment de visitants als balnearis de la vila per gaudir de les seves aigües termals. L'explotació d'aquesta riquesa termal, durant el segle XIX, va prendre molta volada i va a contribuir positivament a aixecar el nivell de vida dels calderins. Aquesta era una de les principals industries de Caldes de Montbui amb balnearis com El Remei, Hospital Militar, Can Llobet, Can Solà, Can Forns, La Salut, Casa de la Vila, Briquetes i Can Rius.
A més, el 1867 n'hi ha una fàbrica de sabó, dues de pastes per a sopa, dues d'aiguardent i quatre bòbiles. Després es fan dues fàbriques de gasoses, una de gas, una de tela metàl·lica i una farinera. |
|
 |
|
|
| Caldes de Montbui, també estava descrita en guies per a excursionistes com a punt de partida per anar a visitar Sant Miquel del Fai. Per portar aquest visitants i sobre tot els dels balnearis, que en molts casos eren persones de salut delicada i els afectava molt un viatge incòmode, la població de Caldes va sol·licità que s'unís la vila amb la resta del país amb un ferrocarril.
Per transportar còmodament persones i mercaderies, es van realitzar estudis de línies de ferrocarril de llarg recorregut amb una estació a Caldes de Montbui sense que cap d'aquest estudis prosperés. Al final es pensà amb un sistema menys ambiciós però que fos factible de realitzar. Un ferrocarril amb tracció a sang. |
|
 |
|
|
|
| continuar --> El projecte |
| 12-04-2013 |
|
